El Caïm dalt d’un tronc tallat que fa de tamboret anuncia que ha vist els conills i que n’hi ha de molt grossos, i el Joan afegeix que ell també els ha vist i que, a més a més, hi ha gallines. Tot plegat deixa l’Arnau trasbalsat, perquè al seu poble també n’hi ha i als contes que es mira abans d’anar a dormir. Seran els mateixos? Mentrestant la Maria fa de gran, perquè ho és, i se’ls mira de reüll i la Nora, que s’estrena com un vianant més d’aquest món, fa la seva, d’una banda a l’altra.
El Pla de la Brossa, és un espai natural preservat a tocar
de Capellades dins del terme de La Torre de Claramunt. Antigues feixes de
conreu, ara plenes de pins estilitzats i amb algunes valuoses cabanes de pedra
seca. Una singularitat d’arquitectura popular d’aquesta part de la comarca de
l’Anoia que la fundació que té cura del Pla s’ha preocupat de posar en valor.
Allà ens trobem bona part de l’equip que farem Llibert. Obra de teatre per a dues actrius i
una cantant. Sempre m’han agradat els subtítols. En aquest cas no sé si es
tracta d’una precisió tècnica o d’una declaració esclaridora. En qualsevol cas
defineix, precisa, acota. Llibert s’estrenarà
el proper 20 de novembre al Teatre Almeria de Barcelona.
La trobada al Pla de la Brossa serveix per fer proves de
vestuari i fer la foto promocional. De la roba se n’ocupa la Bàrbara Glaenzel,
de la imatge el Felipe Mena. Es veu que cal esperar que el sol baixi perquè la
foto sigui òptima. Photoshop està mitificat, el sol encara és important; no tot
es pot manipular a l’ordinador. M’agrada pensar en la part artesana de
l’artista que és un fotògraf. Jaroslav Seifert descriu amb detall la
laboriositat del seu amic fotògraf Josef Sudek a Toda la belleza del mundo, l’aspecte metòdic, l’ofici. Apareix així
el credor responsable de traslladar a les seves imatges la força d’allò que
veuen els seus ulls.
A la trobada ens han convocat la Gemma Brió, que ha escrit Llibert, i també l’interpretarà, i
Norbert Martínez que dirigirà la peça. Tàtels Pérez acompanyarà en escena a la
Gemma al costat de la cantant Mar Orfila, més coneguda com Mürfila. A la reunió
hi ha les parelles de gairebé tothom i també la descendència de qui en té. Ells
encapçalen aquest primer capítol, el Caïm del Norbert i la Gemma, el Joan de la
Bàrbara i el Joan Carreras, la Maria i la Nora de la Tàtels i el Ton Muntané, i
l’Arnau de la Glòria Mas i l’Eduard Molner.
Al Pla hi ha una casa i a la casa una cuina. Gran, preciosa.
Per això hi som. Ja se sap que sense menja no hi ha festa. La Glòria tieta del
Norbert, ens ha preparat uns macarrons i un conill extraordinaris. El Joan pare
es desfà en elogis amb la boca tota plena, mentre el Joan fill es fa
inexplicablement el ronso amb els macarrons. L’Arnau se’l mira, i tot i tenir
gana, comença a jugar amb el menjar sense menjar del tot. El Caïm menja a
cremadent per saltar ràpid de la taula. Tot és divertit aquí i seure sembla una
pèrdua de temps. La Maria hi està d’acord i la petita Nora fa el seu horari.
Llibert parla de moltes coses, de la quotidianitat
de la tragèdia per exemple. Cal començar amb la força dels somriures, amb
l’empenta de l’humor. Arrencar ja és motiu de celebració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada